Potser el títol sona a retret, a paraules massa dures per algú que està passant la meitat del Nadal lluny de casa; però no és així. Sempre he estat la primera en escollir la distància, en ser lluny, tot i que sempre he sospitat que estar lluny l'un de l'altre és diferent per a tu que per a mi, però així estem fets, de la mateixa pasta amb diferents additius, ens estimem a cadascú a la nostra manera, com podem i el millor que sabem.
El cas és que ets lluny, i malgrat Nadals a mitges d'altres anys, de cop arriba el dia de Reis i no hi ets, i me n'adono que sempre quedarà alguna cosa que haguem fet junts i l'hagi de fer sense tu per primer cop. Baixar a obrir els regals i que no hi siguis, amb l'entusiasme que hi posaves quan a la resta ens faltava, amb les bronques que teníem cada any quan els pares et regalaven unes sabatilles esportives i era l'única que et comprava còmics i llibres, i somreia satisfeta perquè no hi havia cap dubte que el meu regal era el teu preferit (bé, els pares m'ho posaven fàcil, ho sé).
L'any de la Play Station (i la tele -del Jaume- i la minicadena -de la Sandra-), les estones jugant a l'Hércules, l'any de la PS2 i el temps que vam dedicar a convèncer al pare perquè ens la comprés, la sèrie de dvd's d' ESDLA en edició especial que queia cada any (sempre coinciden les dates).
Cada any el mateix dubte: que ve primer, l'ou o la gallina?? primer esmorzem o primer obrim els regals? sempre intentant girar la truita i que fossin primer els regals i després la teca, però mai ho aconseguíem (ho haig de reconèixer, ho he tornat a intentar... i no, no ha funcionat); repartir els regals entre els tiets, els pares i la iaia, sempre amb alguna presa de pèl per algú i amb els regals que mai falten: camisetes interiors, conjunts de calces i sostens, pijames i... caramens de la cavalcada per la iaia!
Ah! I m'he deixat el moment del tortell, sempre sempre et tocava el rei, has hagut de marxar a viure a vuitcensmilquilòmetres per que em toqui la corona, i en la repetició!
En cinc minuts seré a casa l'avi, on ja no et toquen tants regals perquè, clar, ets el més gran, però que es manté amb la teva empremta, i és la teva empremta la que resta quan marxes de nou. No hi serem tots, però sabem, i sabeu, que la nostra família està sencera allà on es trobi qualsevol de nosaltres, deu ser alguna cosa genètica.
Tu, que has escollit la distància, viu els nous reptes amb l'emoció tranquila que et caracteritza, segueix fent teva aquesta ciutat on ja et saps perdre i trobar, perquè malgrat el temps que passem enyorant-te, pagarà la pena trobar-te a faltar.
Feliços reis, i penseu que... vosaltres teniu més i millors rebaixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada